Letra de Ara Mateix - Lluis Llach
Letra de canci�n de Ara Mateix de Lluis Llach lyrics
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un prop�sit que no dic
i em poso a apeda�ar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert,
i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg cam� d'angoixa i de silencis.
I som on som; m�s val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i ren�ncies
en qu� els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia que ens
posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer.
Tenim a penes el que tenim i prou:
l'espai d'hist�ria concreta que ens pertoca,
i un min�scul territori per viure-la.
Posem-nos dempeus altre vegada
i que se senti la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadasc� es vesteixi com bonament li plagui,
i via fora!, que tot est� per fer i tot �s possible.
Pensem-la clara aquesta quietud
que escampa tants de ressons impensats;
pensem-la clara i suggerent, que ens ompli
l'espai concret d'ara mateix, l'espai
en qu� no hi ha cap mena de sorpresa
i tot �s vell, i trist, i necessari.
Vam girar full temps ha, i alguns s'entesten
a llegir encara la mateixa plana.
Potser el secret �s que no hi ha secret
i aquest cam� l'hem fet tantes vegades
que ja ning� no se'n sorpr�n; potser
caldria que trenqu�ssim la rutina
fent alg�n gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgir�s la hist�ria.
Potser, tamb�, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l'�s que cal; qui sap!
Molt lentament giravolta la s�nia
i passen anys, o segles, fins que l'aigua
s'enfila al cim m�s alt i, gloriosa,
proclama la claror per tots els �mbits.
Molt lentament davallen aleshores
els cat�fols per recollir m�s aigua.
Aix� s'escriu la hist�ria. Saber-ho
no pot sobtar ni decebre ning�.
Massa sovint girem els ulls enrera
i el gest traeix angoixa i defallences.
L'enyor, vora�, ens xucla la mirada
i ens gela el moll del sentiment. De totes
les solituds, aquesta �s la m�s fosca,
la m�s fero�, i persistent, i amarga.
Conv� saber-ho i conv�, d'altra banda,
pensar el futur llumin�s i possible.
Qui sin� tots -i cadasc� per torna-
podem crear des d'aquests l�mits d'ara
l'�mbit de llum on tots els vents s'exaltin,
https://www.coveralia.com/letras/ara-mateix-lluis-llach.php
l'espai de vent on tota veu ressoni?
P�blicament ens compromet la vida;
p�blicament i amb tota llei d'indicis.
Serem all� que vulguem ser. Debades
fugim del foc si el foc ens justifica.
Ni llocs ni noms ni espai suficient
per replantar l'arbreda, ni cap riu
que remunti el seu curs i ens alci el cos
per damunt de l'oblit. Tots sabem b�
que no hi ha camp obert per cap retorn
ni solc en mar a l'hora del perill.
Posem senyals de pedra pels camins,
senyals concrets, de fonda plenitud.
Compartirem misteris i desigs
d'arrel molt noble i secreta, en l'espai
de temps que alg� permetr� que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l'aigua i la set, l'amor i el desamor.
Tot aix� junt, i m�s, ha de donar-nos
l'aplom secret, la claredat volguda.
En clau de temps i amb molt de patiment.
Vet ac� com podem guanyar el combat
que de fa tant de temps lliurem, intr�pids.
En clau de temps i potser en solitud,
acumulant en cadasc� la for�a
de tots plegats i projectant-la enfora.
Solc rera solc pel mar de cada dia,
pas rera pas amb voluntat d'aurora.
Ni cap llevant luxuri�s, ni cap
ponent solemne. M�s ens val saber
que no hi ha grans misteris, ni un ocell
d'ales immenses que ens empari; res
d'all� que tants de cops han proclamat
amb veu mesella foscos endevins.
Posem la m� damunt la m� i els anys
conferiran duresa a cada gest.
Vam preservar del vent i de l'oblit
la integritat d'uns �mbits, d'uns projectes
en qu� ens v�iem tots junts creixer i combatre.
I ara, quin fosc ref�s, quina peresa
malmet l'impuls de renovada f�ria
que ens feia quasi delejar la lluita?
Del fons dels anys ens crida, barbullent,
la llum d'un temps expectant i frond�s.
Convertirem els silencis en or
i els mots en foc. La pell d'aquest retorn
acumula la pluja, i els afanys
esborren privilegis. Lentament
emergim del gran pou, heures amunt,
i no pas a recer de cap malastre.
Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la hist�ria.
amb el fil d'un prop�sit que no dic
i em poso a apeda�ar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert,
i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg cam� d'angoixa i de silencis.
I som on som; m�s val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i ren�ncies
en qu� els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia que ens
posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer.
Tenim a penes el que tenim i prou:
l'espai d'hist�ria concreta que ens pertoca,
i un min�scul territori per viure-la.
Posem-nos dempeus altre vegada
i que se senti la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadasc� es vesteixi com bonament li plagui,
i via fora!, que tot est� per fer i tot �s possible.
Pensem-la clara aquesta quietud
que escampa tants de ressons impensats;
pensem-la clara i suggerent, que ens ompli
l'espai concret d'ara mateix, l'espai
en qu� no hi ha cap mena de sorpresa
i tot �s vell, i trist, i necessari.
Vam girar full temps ha, i alguns s'entesten
a llegir encara la mateixa plana.
Potser el secret �s que no hi ha secret
i aquest cam� l'hem fet tantes vegades
que ja ning� no se'n sorpr�n; potser
caldria que trenqu�ssim la rutina
fent alg�n gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgir�s la hist�ria.
Potser, tamb�, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l'�s que cal; qui sap!
Molt lentament giravolta la s�nia
i passen anys, o segles, fins que l'aigua
s'enfila al cim m�s alt i, gloriosa,
proclama la claror per tots els �mbits.
Molt lentament davallen aleshores
els cat�fols per recollir m�s aigua.
Aix� s'escriu la hist�ria. Saber-ho
no pot sobtar ni decebre ning�.
Massa sovint girem els ulls enrera
i el gest traeix angoixa i defallences.
L'enyor, vora�, ens xucla la mirada
i ens gela el moll del sentiment. De totes
les solituds, aquesta �s la m�s fosca,
la m�s fero�, i persistent, i amarga.
Conv� saber-ho i conv�, d'altra banda,
pensar el futur llumin�s i possible.
Qui sin� tots -i cadasc� per torna-
podem crear des d'aquests l�mits d'ara
l'�mbit de llum on tots els vents s'exaltin,
https://www.coveralia.com/letras/ara-mateix-lluis-llach.php
l'espai de vent on tota veu ressoni?
P�blicament ens compromet la vida;
p�blicament i amb tota llei d'indicis.
Serem all� que vulguem ser. Debades
fugim del foc si el foc ens justifica.
Ni llocs ni noms ni espai suficient
per replantar l'arbreda, ni cap riu
que remunti el seu curs i ens alci el cos
per damunt de l'oblit. Tots sabem b�
que no hi ha camp obert per cap retorn
ni solc en mar a l'hora del perill.
Posem senyals de pedra pels camins,
senyals concrets, de fonda plenitud.
Compartirem misteris i desigs
d'arrel molt noble i secreta, en l'espai
de temps que alg� permetr� que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l'aigua i la set, l'amor i el desamor.
Tot aix� junt, i m�s, ha de donar-nos
l'aplom secret, la claredat volguda.
En clau de temps i amb molt de patiment.
Vet ac� com podem guanyar el combat
que de fa tant de temps lliurem, intr�pids.
En clau de temps i potser en solitud,
acumulant en cadasc� la for�a
de tots plegats i projectant-la enfora.
Solc rera solc pel mar de cada dia,
pas rera pas amb voluntat d'aurora.
Ni cap llevant luxuri�s, ni cap
ponent solemne. M�s ens val saber
que no hi ha grans misteris, ni un ocell
d'ales immenses que ens empari; res
d'all� que tants de cops han proclamat
amb veu mesella foscos endevins.
Posem la m� damunt la m� i els anys
conferiran duresa a cada gest.
Vam preservar del vent i de l'oblit
la integritat d'uns �mbits, d'uns projectes
en qu� ens v�iem tots junts creixer i combatre.
I ara, quin fosc ref�s, quina peresa
malmet l'impuls de renovada f�ria
que ens feia quasi delejar la lluita?
Del fons dels anys ens crida, barbullent,
la llum d'un temps expectant i frond�s.
Convertirem els silencis en or
i els mots en foc. La pell d'aquest retorn
acumula la pluja, i els afanys
esborren privilegis. Lentament
emergim del gran pou, heures amunt,
i no pas a recer de cap malastre.
Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la hist�ria.
